Sobre l'afectat

Un ictus pot afectar la forma en què el vostre cervell entén, organitza i emmagatzema informació. Això es coneix com a cognició.

Per què s'ha afectat la meva cognició?

Cada segon reps una gran quantitat d'informació del món que t'envolta, que el teu cervell ha d'entendre, organitzar i mantenir. Això es diu cognició.

Si la vostra cognició es veu afectada, potser us resultarà difícil concentrar-vos o recordar certes coses. També us pot semblar difícil treballar com fer alguna cosa o saber respondre el que està passant per vostè. Això és el que la gent vol dir quan parlen de problemes cognitius o de deteriorament cognitiu.

Els problemes cognitius ocorren a causa del dany al cervell. Diferents parts del cervell controlen coses diferents. Si una de les parts del cervell que controlen la cognició està danyada per un dany cerebral, això pot afectar la seva capacitat per fer certes coses.

Els problemes cognitius són molt freqüents després d'un ictus. Poden tenir un impacte sobre la persona i també poden afectar la seva família i les seves relacions.

 

A partir de l’alta mèdica, i segons el seu estat de salut, s’haurà de valorar la capacitat d’incorporar-se al seu antic lloc de treball.

Si s’ha acabat el temps d’incapacitat laboral transitòria i persisteixen determinades seqüeles, es pot plantejar la invalidesa permanent.

Amb una disminució igual o superior al 33%, es pot informar sobre la realització de treball per a persones discapacitades en empreses ordinàries o centres especials de treball.

 

Depèn de l’estat en què s’està i requerirà consell mèdic. En qualsevol cas, l’esport

és recomanable sempre que no s’arribi a una situació de risc.

L’ictus pot afectar la capacitat de conducció segura degut als dèficits que pot causar.

La possibilitat de conduir es podrà plantejar segons el seu nivell de discapacitat.

Consulti amb el seu equip professional.

El fet d’haver patit un ictus comporta, a vegades, alteracions de les funcions sexuals.

El tractament mèdic és aconsellable sempre que el malalt el sol∙liciti, si pot ser

conjuntament amb la seva parella, per tal de fer una valoració dins de la situació

particular de cada pacient.

No existeix un pla terapèutic estàndard però es fa necessària una adequació 

psicològica i l’aprenentatge de nous hàbits.

 

Cal tenir en compte que una part del seu cos ha perdut força, coordinació,

sensibilitat i/o reflexos. Per tant, el risc de caigudes és més gran i l’estabilitat

és menor i s’hauran de prendre les precaucions adients per minimitzar aquest risc.

Al domicili caldrà enretirar catifes i mobles, evitar cables per terra, tenir bona

il∙luminació i, per caminar, dur un bon calçat antilliscant i fer servir els ajuts

per a la marxa, com ara fèrules o crosses, que li hagin pogut indicar.

 

Consulti amb l’assistent social del seu municipi o del seu barri. El pot ajudar

a tramitar el reconeixement o revisió de grau de discapacitat, que li representarà 

un seguit d’avantatges, com també aconsellar-lo sobre altres qüestions.

 

Rehabilitació: El tractament rehabilitador ha de ser individualitzat per a cada 
pacient, tot i que hi ha una sèrie d'idees generals. La possibilitat de 
recuperació d'una parèsia mitjançant rehabilitació és més gran com menor és la 
severitat de la parèsia. 
També influeixen altres factors com l'edat del pacient (millor pronòstic en 
persones més joves), la durada de la parèsia (millor pronòstic com menys temps
porti) i la situació prèvia de l'individu (millor pronòstic si no hi ha malalties
greus concomitants). En qualsevol cas un especialista en rehabilitació ha 
d'estudiar el cas concret.

 

La motivació és fonamental perquè el procés de rehabilitació sigui òptim. 
No serveix de res oferir una rehabilitació esplèndida si la persona no 
s'implica en el seu propi tractament. La rehabilitació només suposa 
el 30% del camí, el 70% restant ho ha de posar el pacient.

 

Hi ha la percepció que s'ha produït un canvi radical també en la vida dels familiars i amics.

Els afectats que tenen una bona relació amb les persones del seu entorn són els que , a priori, obtenen millors resultats.

L'afectat necessita percebre que els familiars i les persones pròximes s'impliquen activament en el seu programa de recuperació.

En alguns casos d'Ictus es poden presentar un o varis d'aquests problemes afegits a les seqüeles físiques.​
 

DESORIENTACIÓ I CONFUSIÓ

Consisteixen en una alteració en el sentit de l'espai i manca de claredat a la ment.

PÈRDUA DE MEMÒRIA

Disminueix la retenció de d'informació i la memòria inmediata.

DISMINUCIÓ DE L'ATENCIÓ 

Dificultat per concentrar-se i per mantenir l'atenció en una tasca concreta durant un temps continuat.

PENSAMENT COMPLEX

La capacitat d'anàlisi, de raonament i de fer plans es troba disminuïda.

L’ictus pot tenir sovint un impacte en les emocions de les persones que pot ser deguda

a la pròpia malaltia i a la dificultat d’assumir les discapacitats que ha produït.

També influirà la pròpia personalitat abans de l’ictus. Aquesta situació requereix que

en parli amb els professionals que l’atenen, i que les persones que estan al seu voltant

siguin conscients de la seva situació.

Pot haver la tendència a amagar-se, tenir vergonya de la discapacitat i no voler que el vegin

com una càrrega. Pot pensar que la gent no entendrà que el que li està passant és per

causa d’una malaltia.

Quasi totes les persones que han tingut un ictus se senten cansades i poden trigar

temps a arribar a tenir un nivell normal d’energia.

És normal que als afectats els molestin els llocs molt sorollosos, amb música estrident

o persones que parlin massa alt.

Aquesta situació entra dins la normalitat en pacients que han tingut un ictus,

perquè s’impacienten davant la incomprensió de les persones properes.

Es pot donar més en malalts que prenen corticosteroides.

Les persones que han patit un ictus poden perdre parcialment el control de les emocions.

Poden passar de riure a plorar sense motiu aparent.

La majoria de les persones que han tingut un ictus poden tenir raons per

sentir-se deprimides.La depressió pot ser deguda a la pèrdua de les capacitats

o als canvis de vida sobtats.

L’estat d’ansietat és una de les conseqüències en qualsevol persona que

ha tingut un ictus i esdevé mes important si no se’n parla. Una de les formes

de combatre-ho és amb l’afecte que pugui transmetre la companyia d’amics

i familiars.

Les persones afectades tot i estar envoltades de gent, moltes vegades

creuent que ningú no les entén, i poden tenir sensació de soledat.

 

L’afàsia és la incapacitat parcial o total per utilitzar el llenguatge. És una de les alteracions

més freqüents després de patir un ictus.

L’afàsia es pot caracteritzar per mutisme, disminució de la fluència, dificultat per trobar les

paraules adequades per expressar determinats conceptes, dificultat per entendre allò que

et diuen, etc., i és important saber que els trastorns del llenguatge afecten tant el

llenguatge espontani com la lectura i l’escriptura.

En molts pacients es produeix un cert grau de recuperació espontània en les primeres dues

setmanes i la recuperació final pot donar-se al voltant dels primers 3 mesos.

Així i tot, la recuperació de l’afàsia pot variar molt en funció de variables personals i de

l’entorn que poden condicionar el procés de recuperació.

No obstant, aquesta recuperació no sempre es dóna.

Sembla que l’afàsia global (en la qual la comprensió i l’expressió estan alterades)

 és la més difícil de recuperar espontàniament i amb rehabilitació.

 

Contacte

Telèfon: +34 672 714 144
Email: ictus @ ictus.barcelona
Website: ictus.barcelona

Superar l'Ictus Barcelona

Compromesos amb les persones que han viscut un ictus. En aquest web trobareu tots els recursos disponibles per als afectats de Barcelona.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis , mitjançant l'anàlisi de la seva navegació pel nostre lloc web. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí. Accepto + info